Com s’arriba a casa meva? és una peça de dansa i cistelleria que explora la relació entre
memòria, cos i idea de llar.

En un moment històric marcat per la mobilitat constant, les migracions i les
transformacions del territori, la noció de casa esdevé una construcció complexa: un
lloc físic, però també un espai emocional, corporal i col·lectiu.
La peça parteix d’una pregunta senzilla i universal: com s’arriba a casa?
Per a algunes persones, la resposta és un camí conegut de sempre. Per a altres, és
un lloc perdut, imaginat o en transformació. En aquest projecte, la casa es concep
com un arxiu de memòria, un espai on s’acumulen històries, gestos, absències i
relacions.

L’escena està habitada per un cos i una estructura en forma de casa, construïda
amb fibres naturals com vímet o espart. Aquesta estructura cobreix parcialment el
cos i condiciona el moviment, convertint-se alhora en refugi, càrrega, arxiu i
extensió del cos. A través de la proximitat amb el públic la peça proposa una
experiència íntima on el cos esdevé territori de memòria.

Concebuda com una peça site-specific, s’adapta a cada lloc on es presenta i estableix un diàleg amb el paisatge, la seva memòria i les persones que l’habiten.

La peça s’ha presentat al Festival MAMA (Madremanya, 2025) i al Festival 15m2 (Riudaura, 2026).